SANT JORDI 2005
Els llibreters fan l’agost
Milers de lleidatans van sortir ahir al carrer per seguir la tradició de regalar el llibre i la rosa en una jornada en què el bon temps va acompanyar tot el dia
El bon temps i el fet de caure en dissabte van propiciar ahir un multitudinari dia de Sant Jordi a la ciutat de Lleida. L’Eix Comercial i la rambla d’Aragó, centres neuràlgics de parades de llibres i roses, es van convertir en un formiguer constant amb gent de totes les edats que va engegar a rodar les previsions pessimistes que auguraven que potser l’afluència seria més fluixa. Sant Jordi no és un dia de festa major, però a l’ambient del carrer ho semblava. Els carrers de Lleida feien goig, fins i tot una empresa constructora va optar per tapar les obres amb cartells de roses. Tot estava preparat per l’ocasió.
Així doncs, Lleida va sortir ahir en massa al carrer per celebrar la festa de Sant Jordi. Des de primera hora del matí, l’Eix Comercial va rebre una afluència de visitants que cap a les onze es va convertir en aglomeració, encara que va remetre al migdia, per esclatar durant la tarda.
Parades de llibres i roses se succeïen, de vegades gairebé amagades entre la gent que s’amuntegava per escollir què regalar. Una de les parades una mica diferent de les altres va ser una regentada per immigrants. Aquest 2005, pakistanesos, senegalesos, marroquins i gent de cultures diverses, no van dubtar en muntar la seva pròpia parada de llibres i roses. Amaeraldi, un jove pakistanès de vint-i-quatre anys afirmava que volia promocionar la cultura del seu país a través de “l’art de llegir”. “Tant m’és que la gent em compri un llibre o no, jo el que vull és que sàpiguen que també existim”, va explicar Amaeraldi.
Entre els visitants del matí, en Joaquim, un marit resignat a passejar-se lentament, es queixava a la dona de que “si haguéssim vingut a les vuit del matí això no hauria passat”. Mentrestant, des de la plaça Sant Joan sonava la música de grups com Escalivada o el lleidatà Carles Juste, conegut com Beethoven, que animaven els actes de la campanya Dóna corda al català. Aquí vam trobar al Miquel, un professor de català d’un institut de la ciutat, que ens va confessar que per Sant Jordi és l’únic dia de l’any que s’autoprohibeix comprar llibres. “No suporto les aglomeracions, tots els dies són bons per comprar llibres menys el de Sant Jordi”, assegurava en Miquel.
Marta Alòs, Rosa Fabregat, Dolors Sistac, Javier de Castro i Alex Oró es trobaven entre els escriptors que no van parar de firmar. Sobretot els dos últims, que amb el seu llibre Quan Lleida era ye-yé es van convertir en els més sol·licitats. Encantada es trobava Rosa Fabregat, perquè havia firmat més llibres dels que s’esperava. Els autors de Lleida es van desmarcar en general de la negativa d’escriptors consagrats de firmar llibres al considerar la festa “banal”. En aquest sentit, l’escriptor Jordi Pàmias va afirmar: “No crec que tinguin raó amb aquesta iniciativa. Els autors tenim el deure moral de permetre que un dia com aquest se’ns apropin els nostres lectors. A més, crec que hi ha espai per a tothom”. Però els escriptors no eren els únics a qui se’ls hi reclamava la seva firma. Iniciatives de tot tipus van aprofitar la jornada d’ahir per reunir adhesions. El propietari de l’editorial lleidatana, Lluís Pagès, deia que s’havia trobat amb un cas peculiar a primera hora del matí. “Estava a la parada i un lector m’ha demanat si li volia signar el llibre que s’acabava de comprar”, deia Pagès. “Que firmin els autors d’acord, però un editor no ho havia vist mai”, va puntualitzar. Al llarg del Carrer Major de Lleida es van recollir firmes per recolzar la recuperació del papers de Salamanca o una campanya contraria a la seu olímpica de Madrid i a favor de Londres 2012.
Per altra banda, el president del Gremi de Llibreters de Lleida, Jordi Caselles, creu que es van vendre uns 30.000 llibres, davant del 23.000 de l’any passat i va qualificar el dia de “tot un èxit”. “La por que teníem que al ser dissabte no hi hagués tanta afluència no s’ha complert”, afirmava Jordi Caselles, pertanyent a la tercera generació al capdavant de la llibreria Caselles, una de les més antigues de Lleida. “El problema més greu que tenim els llibreters és que s’edita més del que es ven. No es té en compte la demanda i ni nosaltres ni el públic podem assumir tot el que arriba al mercat”, va concloure Caselles.
El tímid sol que va lluir durant tot el dia va ajudar que un altre clàssic de la jornada, els estudiants, poguessin vendre roses, a preus d’entre 2,5 i 4 euros. Els alumnes se les imaginaven per atendre l’atenció del comprador. Els de l’Escola d’Hosteleria oferien una magdalena amb una flor i, els de Medicina et prenien la tensió si els hi compraves una rosa. Els estudiants no defallien a oferir roses i, això sí, si passava per allà algun del gremi, impossible que se n’anés amb les mans buides. Una de les novetats d’aquest any va ser la rosa solidària en forma d’adhesiu que s’oferia a totes les parades. Els beneficis de la seva venda aniran a parar als damnificats del tsunami que va assolar el sud-est asiàtic.
A part de la venda de roses i llibres, la ciutat de Lleida es va omplir de múltiples actes culturals al llarg del dia. Hi van destacar el ball amb la Banda d’en Vinaixa, el concert institucional celebrat a la plaça Sant Joan per la Banda Municipal de Lleida o el recital de poemes de l’Auditori. D’altra banda, la Biblioteca Pública va acollir una lectura continuada del Quixot a càrrec del grup de teatre Toar, de les onze a les dos del migdia.
Hi ha moltes persones per a les quals la Diada de Sant Jordi no és només el dia del llibre i de la rosa. És molt més que això, és el gran dia per la seva col·lecció de punts de llibre. Una jornada en la qual es retroben tots i totes en un mateix lloc, molts ja es coneixen a través de cartes o correus electrònics, però ahir van compartir la seva passió. La lleidatana Pilar Montaña és una col·leccionadora de punts de llibre i una amant de la lectura. El dia de la diada es trobava situada en una parada on es venien punts de llibre i alhora mostrava la seva col·lecció. N’ha reunit 11.000 en els darrers deu anys. “Comences sense adonar-te’n, no saps d’on vénen, però són aquí”, afirma la Pilar, que també declara amb un somriure que “m’agrada molt guardar, començant per aquí”.
Un dels actes més populars va ser el tradicional aperitiu literari organitzat per una llibreria a la cèntrica Rambla d’Aragó, que durant dos hores es va convertir en un punt de trobada entre escriptors i lectors. Al vermut, a part d’editors, escriptors i llibreters, s’hi van acostar desenes de ciutadans curiosos, que no desaprofitaren l’ocasió de fer un mos.
Al centre de la plaça Paeria, s’hi trobava un gran pannell blau, rectangular i tridimensional, on la gent podia escriure quelcom sobre la diada. Podia aconsellar un llibre o simplement escriure el llibre que s’havia comprat o que li havien regalat. En Pere, que es trobava escrivint el llibre que li havien regalat - la Sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón -, afirmava: “Encara no m’he llegit el llibre de l’any passat. Ara tindré feina doble”. Mentrestant, a l’altra banda del cartell, l’Alba, una estudiant de primer de Batxillerat, assegurava que s’havia comprat el llibre de Un milagro en equilibrio de la Lucía Etxebarria. Manifesta que li ha agradat la portada, on apareix un infant de poc més d’un mes, al que qualifica de “molt bufo.”
Els llibreters fan l’agost
Milers de lleidatans van sortir ahir al carrer per seguir la tradició de regalar el llibre i la rosa en una jornada en què el bon temps va acompanyar tot el dia
El bon temps i el fet de caure en dissabte van propiciar ahir un multitudinari dia de Sant Jordi a la ciutat de Lleida. L’Eix Comercial i la rambla d’Aragó, centres neuràlgics de parades de llibres i roses, es van convertir en un formiguer constant amb gent de totes les edats que va engegar a rodar les previsions pessimistes que auguraven que potser l’afluència seria més fluixa. Sant Jordi no és un dia de festa major, però a l’ambient del carrer ho semblava. Els carrers de Lleida feien goig, fins i tot una empresa constructora va optar per tapar les obres amb cartells de roses. Tot estava preparat per l’ocasió.
Així doncs, Lleida va sortir ahir en massa al carrer per celebrar la festa de Sant Jordi. Des de primera hora del matí, l’Eix Comercial va rebre una afluència de visitants que cap a les onze es va convertir en aglomeració, encara que va remetre al migdia, per esclatar durant la tarda.
Parades de llibres i roses se succeïen, de vegades gairebé amagades entre la gent que s’amuntegava per escollir què regalar. Una de les parades una mica diferent de les altres va ser una regentada per immigrants. Aquest 2005, pakistanesos, senegalesos, marroquins i gent de cultures diverses, no van dubtar en muntar la seva pròpia parada de llibres i roses. Amaeraldi, un jove pakistanès de vint-i-quatre anys afirmava que volia promocionar la cultura del seu país a través de “l’art de llegir”. “Tant m’és que la gent em compri un llibre o no, jo el que vull és que sàpiguen que també existim”, va explicar Amaeraldi.
Entre els visitants del matí, en Joaquim, un marit resignat a passejar-se lentament, es queixava a la dona de que “si haguéssim vingut a les vuit del matí això no hauria passat”. Mentrestant, des de la plaça Sant Joan sonava la música de grups com Escalivada o el lleidatà Carles Juste, conegut com Beethoven, que animaven els actes de la campanya Dóna corda al català. Aquí vam trobar al Miquel, un professor de català d’un institut de la ciutat, que ens va confessar que per Sant Jordi és l’únic dia de l’any que s’autoprohibeix comprar llibres. “No suporto les aglomeracions, tots els dies són bons per comprar llibres menys el de Sant Jordi”, assegurava en Miquel.
Marta Alòs, Rosa Fabregat, Dolors Sistac, Javier de Castro i Alex Oró es trobaven entre els escriptors que no van parar de firmar. Sobretot els dos últims, que amb el seu llibre Quan Lleida era ye-yé es van convertir en els més sol·licitats. Encantada es trobava Rosa Fabregat, perquè havia firmat més llibres dels que s’esperava. Els autors de Lleida es van desmarcar en general de la negativa d’escriptors consagrats de firmar llibres al considerar la festa “banal”. En aquest sentit, l’escriptor Jordi Pàmias va afirmar: “No crec que tinguin raó amb aquesta iniciativa. Els autors tenim el deure moral de permetre que un dia com aquest se’ns apropin els nostres lectors. A més, crec que hi ha espai per a tothom”. Però els escriptors no eren els únics a qui se’ls hi reclamava la seva firma. Iniciatives de tot tipus van aprofitar la jornada d’ahir per reunir adhesions. El propietari de l’editorial lleidatana, Lluís Pagès, deia que s’havia trobat amb un cas peculiar a primera hora del matí. “Estava a la parada i un lector m’ha demanat si li volia signar el llibre que s’acabava de comprar”, deia Pagès. “Que firmin els autors d’acord, però un editor no ho havia vist mai”, va puntualitzar. Al llarg del Carrer Major de Lleida es van recollir firmes per recolzar la recuperació del papers de Salamanca o una campanya contraria a la seu olímpica de Madrid i a favor de Londres 2012.
Per altra banda, el president del Gremi de Llibreters de Lleida, Jordi Caselles, creu que es van vendre uns 30.000 llibres, davant del 23.000 de l’any passat i va qualificar el dia de “tot un èxit”. “La por que teníem que al ser dissabte no hi hagués tanta afluència no s’ha complert”, afirmava Jordi Caselles, pertanyent a la tercera generació al capdavant de la llibreria Caselles, una de les més antigues de Lleida. “El problema més greu que tenim els llibreters és que s’edita més del que es ven. No es té en compte la demanda i ni nosaltres ni el públic podem assumir tot el que arriba al mercat”, va concloure Caselles.
El tímid sol que va lluir durant tot el dia va ajudar que un altre clàssic de la jornada, els estudiants, poguessin vendre roses, a preus d’entre 2,5 i 4 euros. Els alumnes se les imaginaven per atendre l’atenció del comprador. Els de l’Escola d’Hosteleria oferien una magdalena amb una flor i, els de Medicina et prenien la tensió si els hi compraves una rosa. Els estudiants no defallien a oferir roses i, això sí, si passava per allà algun del gremi, impossible que se n’anés amb les mans buides. Una de les novetats d’aquest any va ser la rosa solidària en forma d’adhesiu que s’oferia a totes les parades. Els beneficis de la seva venda aniran a parar als damnificats del tsunami que va assolar el sud-est asiàtic.
A part de la venda de roses i llibres, la ciutat de Lleida es va omplir de múltiples actes culturals al llarg del dia. Hi van destacar el ball amb la Banda d’en Vinaixa, el concert institucional celebrat a la plaça Sant Joan per la Banda Municipal de Lleida o el recital de poemes de l’Auditori. D’altra banda, la Biblioteca Pública va acollir una lectura continuada del Quixot a càrrec del grup de teatre Toar, de les onze a les dos del migdia.
Hi ha moltes persones per a les quals la Diada de Sant Jordi no és només el dia del llibre i de la rosa. És molt més que això, és el gran dia per la seva col·lecció de punts de llibre. Una jornada en la qual es retroben tots i totes en un mateix lloc, molts ja es coneixen a través de cartes o correus electrònics, però ahir van compartir la seva passió. La lleidatana Pilar Montaña és una col·leccionadora de punts de llibre i una amant de la lectura. El dia de la diada es trobava situada en una parada on es venien punts de llibre i alhora mostrava la seva col·lecció. N’ha reunit 11.000 en els darrers deu anys. “Comences sense adonar-te’n, no saps d’on vénen, però són aquí”, afirma la Pilar, que també declara amb un somriure que “m’agrada molt guardar, començant per aquí”.
Un dels actes més populars va ser el tradicional aperitiu literari organitzat per una llibreria a la cèntrica Rambla d’Aragó, que durant dos hores es va convertir en un punt de trobada entre escriptors i lectors. Al vermut, a part d’editors, escriptors i llibreters, s’hi van acostar desenes de ciutadans curiosos, que no desaprofitaren l’ocasió de fer un mos.
Al centre de la plaça Paeria, s’hi trobava un gran pannell blau, rectangular i tridimensional, on la gent podia escriure quelcom sobre la diada. Podia aconsellar un llibre o simplement escriure el llibre que s’havia comprat o que li havien regalat. En Pere, que es trobava escrivint el llibre que li havien regalat - la Sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón -, afirmava: “Encara no m’he llegit el llibre de l’any passat. Ara tindré feina doble”. Mentrestant, a l’altra banda del cartell, l’Alba, una estudiant de primer de Batxillerat, assegurava que s’havia comprat el llibre de Un milagro en equilibrio de la Lucía Etxebarria. Manifesta que li ha agradat la portada, on apareix un infant de poc més d’un mes, al que qualifica de “molt bufo.”
No comments:
Post a Comment